Un vespre d'estiu, un venedor de llibres antics agafa un camí equivocat anant a visitar uns clients i acaba en una casa gairebé en ruïnes. Tot i que sap que no hauria de ser allà i que s'està fent fosc, no pot evitar acostar-se a la porta i mentre mira embadocat l'entrada nota clarament com una mà infantil li agafa els dits... només que allà no hi ha cap nen. No hi ha ningú.

Una casa vella, un jardí abandonat, un fantasma infantil...
Típics i tòpics elements d'un llibre de por, que promet pell de gallina... però que queda en allò que podia haver estat.

Un monjo elèctric sobre un cavall en un desert.
Una porta enmig del no-res.
Un excèntric multimilionari que és assassinat mentre es deixava notes a sí mateix al contestador automàtic de sa germana.
Un sofà encallat a mitja escala.
Un gat que no ha desaparegut mai.
Un detectiu amb corbata a ratlles verdes i camisa de quadres vermells. Evidentment, un detectiu hol·lístic que es diu Svlad Cjelli però que es fa dir Dirk Gently.
A cada pàgina que passa, una situació més absurda.
Res encaixa i tot tindrà sentit al final.
Què es pot esperar sinó d'una novel·la de Douglas Adams?

En Nobody Owens escapa d'un misteriós assassí quan encara és un nadó de bressol. El seu refugi és un vell cementiri on es criarà envoltat de fantasmes i estranys personatges amb les seves particulars històries.

View this and other reviews in English.

L'avi d'en Jacob li explicava el seu passat com si fossin contes de màgia i fantasia, fins que en Jacob va ser massa gran per voler-los escoltar.
Sent més fàcil creure que els monstres de l'avi eren el nazisme i l'Holocaust, en Jacob deixa passar els anys com el seu pare, prenent el vell per un boig trastocat pels horrors del passat.

Però quan en Jacob és testimoni de la terrible mort de l'avi i és perseguit per horribles malsons, comença a preguntar-se si els monstres de l'avi eren més reals que una metàfora. I si les fotografies amb què es justificava no eren només antics retocs fotogràfics mal aconseguits?

De sobte, en Jacob es troba en una aventura per conèixer realment el seu avi, el seu passat i el futur que l'espera.

View this and other reviews in English

A casa no ens agrada la coca de Sant Joan. Seran les fruites confitades, serà el briox sec, serà que els petards ens confonen... La coca de Sant Joan no triomfa.
Des que vam descobrir que també podíem menjar coca de pinyons farcida de crema, però, ens posem les botes.

Aquest any he decidit fer una versió de coca de Llavaneres... versió? Doncs sí, perquè m'he oblidat de comprar pinyons i he acabat improvitzant amb ametlles laminades que he trobat per casa.

Com veuràs m'hi he matat poc: làmines de pasta de full comprades i tota la feina en mans de la Thermomix. Però així és més senzilleta!

Apa, a gaudir de la recepta!

En començar 2010 em vaig preparar una llista de lectures. N'anomenava el "repte 2010"...

Veient la quantitat de llibres que han arribat a llegir alguns bloggers em sento una veritable piltrafilla. Però em dono per satisfeta: he llegit més llibres dels que havia previst inicialment... clar, després arriba Sant Jordi i se'm trenquen tots els plans!

En el següent post us mostro la llista de llibres que m'he llegit i els que han quedat a la cua. El repte pel 2011 seria no només llegir-los, sinó també fer-ne els ex-libris al blog!

Meggie, una nena sense mare, es veu submergida en un aterridor món de fantasia quan descobreix la màgica habilitat del seu pare per donar vida als llibres que llegeix en veu alta.

Des que vaig pispar la màquina de fer pa a ma mare (ei, que no la feia servir, ella!!) he fet un munt de pans: tipus brioche, pa de motlle, de llet, de mantega, amb diferents tipus de farina... però cap em deixa fer tantes variacions sense donar-me maldecaps com la base del pa d'oli. Hi puc afegir les llavors que vulgui, les herbes que vulgui, pipes, fruites, etc... que sempre queda bé! I aquesta d'avui és la variació que he preparat especialment pel World Bread Day.

Aquesta és la meva modesta contribució a la campanya "Mes Fairtrade" que organitza cada octubre l'Asociación del Sello FAIRTRADE - Comercio Justo: una recepta ben senzilla feta amb ingredients "dels bons".

Per celebrar Sant Jordi, aquest any he preparat uns petits pastissets ben apropiats per la diada... i potser una mica massa dolços
En qualsevol cas: feliç diada!

Fa unes setmanes havia de marxar de viatge i tenia un parell de pomes que se m'haguessin fet malbé si les deixava esperant a la meva tornada.
Amb la maleta pràcticament a la porta, vaig fer aquest claffoutis a corre-cuita... és el pastís de poma més fàcil que et puguis imaginar.

Aquesta pobra verdura té una mala fama del tot injustificada. A mi m'encanta, però a vegades també m'agrada posar-l'hi una miqueta més de diversió.

DON'T PANIC!!!
Aquí tens les claus de l'univers, el sentit de la vida i tota la resta... o com a mínim les que necessites per entendre aquest món de nerds

I ara què en faig de tantes clares???!!!!
Aquesta és la primera frase que segur que et queda després de fer el boníssim pastís de llimona i llavors de rossella.
Si ets com jo, odiaràs els típics pans de pessic fets amb clares a punt de neu, sempre pantint mentre remenes perquè no es baixin... bé, jo patia fins que vaig descobrir aquesta recepta.
És pràcticament impossible que quedi malament i a sobre és tan bo! No és gens sec i el gustet de la mantega cap al final és gairebé balsàmic... si és que algú pot arribar a considerar la mantega així.
Bé, res, que ho has de provar!

Aquest pastís va ser tot un descobriment. Gasta un munt d'ous, però és tan bo... La recepta la vaig adaptar molt lleugerament de Menu turistico.

Ara que quasi s'acaba la temporada de carxofes, comparteixo una recepta que fa setmanes que ma mare em demana. No té cap misteri, però sí un gran sabor.

Amb els companys de feina cada any ens proposem que el sopar de Nadal (sí, vaig mooooooolt tard, ja va quedar clar ahir) tingui alguna coseta més que només zampar. Fem el què n'hi ha qui en diu "teambuilding". Nosaltres simplement ens ho passem bé, ja sigui passejant per la muntanya, corrent amb karts o cuinant-nos un sopar brasiler.
Sí, sí, cuinant-nos el sopar he dit!
Aquest any vam reservar un "sopar-taller" a Mescladís, el projecte d'integració cultural mitjantçant la cuina de la Fundació Ciutadania Multicultural. Us recomano visitar el projecte i animar-vos a fer algun dels seus tallers.

De cop m'adono que fa més de dos mesos que no publico res... i no serà per falta de llibres llegits ni receptes preparades!
Posem-nos les piles! Començaré per un llibre que vaig llegir a l'octubre, en poc més d'un dia... això ja diu molt!