A casa no ens agrada la coca de Sant Joan. Seran les fruites confitades, serà el briox sec, serà que els petards ens confonen... La coca de Sant Joan no triomfa.
Des que vam descobrir que també podíem menjar coca de pinyons farcida de crema, però, ens posem les botes.

Aquest any he decidit fer una versió de coca de Llavaneres... versió? Doncs sí, perquè m'he oblidat de comprar pinyons i he acabat improvitzant amb ametlles laminades que he trobat per casa.

Com veuràs m'hi he matat poc: làmines de pasta de full comprades i tota la feina en mans de la Thermomix. Però així és més senzilleta!

Apa, a gaudir de la recepta!

Des que vaig pispar la màquina de fer pa a ma mare (ei, que no la feia servir, ella!!) he fet un munt de pans: tipus brioche, pa de motlle, de llet, de mantega, amb diferents tipus de farina... però cap em deixa fer tantes variacions sense donar-me maldecaps com la base del pa d'oli. Hi puc afegir les llavors que vulgui, les herbes que vulgui, pipes, fruites, etc... que sempre queda bé! I aquesta d'avui és la variació que he preparat especialment pel World Bread Day.

Aquesta és la meva modesta contribució a la campanya "Mes Fairtrade" que organitza cada octubre l'Asociación del Sello FAIRTRADE - Comercio Justo: una recepta ben senzilla feta amb ingredients "dels bons".

Per celebrar Sant Jordi, aquest any he preparat uns petits pastissets ben apropiats per la diada... i potser una mica massa dolços
En qualsevol cas: feliç diada!

Fa unes setmanes havia de marxar de viatge i tenia un parell de pomes que se m'haguessin fet malbé si les deixava esperant a la meva tornada.
Amb la maleta pràcticament a la porta, vaig fer aquest claffoutis a corre-cuita... és el pastís de poma més fàcil que et puguis imaginar.

I ara què en faig de tantes clares???!!!!
Aquesta és la primera frase que segur que et queda després de fer el boníssim pastís de llimona i llavors de rossella.
Si ets com jo, odiaràs els típics pans de pessic fets amb clares a punt de neu, sempre pantint mentre remenes perquè no es baixin... bé, jo patia fins que vaig descobrir aquesta recepta.
És pràcticament impossible que quedi malament i a sobre és tan bo! No és gens sec i el gustet de la mantega cap al final és gairebé balsàmic... si és que algú pot arribar a considerar la mantega així.
Bé, res, que ho has de provar!

Aquest pastís va ser tot un descobriment. Gasta un munt d'ous, però és tan bo... La recepta la vaig adaptar molt lleugerament de Menu turistico.

Ara que quasi s'acaba la temporada de carxofes, comparteixo una recepta que fa setmanes que ma mare em demana. No té cap misteri, però sí un gran sabor.

Amb els companys de feina cada any ens proposem que el sopar de Nadal (sí, vaig mooooooolt tard, ja va quedar clar ahir) tingui alguna coseta més que només zampar. Fem el què n'hi ha qui en diu "teambuilding". Nosaltres simplement ens ho passem bé, ja sigui passejant per la muntanya, corrent amb karts o cuinant-nos un sopar brasiler.
Sí, sí, cuinant-nos el sopar he dit!
Aquest any vam reservar un "sopar-taller" a Mescladís, el projecte d'integració cultural mitjantçant la cuina de la Fundació Ciutadania Multicultural. Us recomano visitar el projecte i animar-vos a fer algun dels seus tallers.

A que sona rimbombant i digne d' "això m'ho demano al restaurant perquè a casa mai no ho faria"? Doncs és senzillíssim de fer i per deixar amb els convidats amb un pam de nas aquestes festes. Preparats per ser els amfitrions més valorats d'aquest Nadal?