Ingredients:
6 endívies (sí, semblen moltes, però creu-me: 6, no 4... mira bé la foto i ho entendràs)
2 confits d'ànec
3 cullerades de mantega
1 cullerada de sucre morè
1 tassa d'aigua
1 fulla de massa d'empanada
sal
pebre
Talla les endívies a quarts. Neteja-les i treu-los el cor.
Semblaran moltes, però escolta la veu de l'experiència: quan les possis al foc perdran tota l'aigua i quedaran reduïdes a... res
I com pots imaginar, la cara a pena vé perquè jo només en vaig posar 4.
Posa la mantega en un caçó prou gros com perquè després t'hi càpiguen totes les endívies. Desfes-la fins que comenci a quedar marró.
Afegeix-hi les endívies i dora-les per banda i banda. Tira-hi un pessic de sal i pebre.
Barreja el sucre amb aigua fins que es dissolgui i afegeix-ho a les endívies.
Tapa-ho i deixa que vagi coent a foc lent fins que quedi tot ben reduit.
Com que el procés de caramelitzar les endívies portarà una mitja horeta, ha arribat el torn de treure la pell i desossar els confits.
Quan tinguis la carn de la primera cuixa tallada a tires, vés a controlar les endívies, que no es cremin. Dóna'ls una volta.
Aprofita també per posar a preescalfar el forn a 180 ºC.
Quan acabis amb la segona cuixa, les endívies ja estaran caramelitzades.
Agafa una plata rodona que pugui anar al forn (la típica de fer Quiche Lorraine) i posa les tires d'endívia caramelitzada de manera que cobreixin tota la base.
Posa-hi el confit a sobre, ben repartit, i salpebra.
Tapa-ho amb la massa d'empanada i col·loca les vores per dins, envoltant bé el confit i les endívies.
Suca un pinzell al carmel que ha quedat a l'olla i pinta la massa.
Posa-ho al forn uns 30 minuts, o fins que la massa es vegi dauradeta.
Un cop fet, amb compte de no cremar-te, posa un plat prou gros sobre la tarta i dóna-li la volta: la massa ha de quedar a baix i l'endívia a dalt.
A la foto es veu que em falta endívia, però tot i així el resultat va ser excel·lent. Amb 6 endívies serà la bomba!
Ah! I abans no me n'oblidi: no m'agrada l'endívia. És... amargant... beeeggggs! Però cuita (i a sobre caramelitzada!) perd totalment l'amargor i dóna un joc molt especial a aquest plat.
Quan vaig veure aquesta recepta a Food Addict no em vaig poder estar d'adaptar-la. Espero que facis com jo i li donis una oportunitat!
6 endívies (sí, semblen moltes, però creu-me: 6, no 4... mira bé la foto i ho entendràs)
2 confits d'ànec
3 cullerades de mantega
1 cullerada de sucre morè
1 tassa d'aigua
1 fulla de massa d'empanada
sal
pebre
Talla les endívies a quarts. Neteja-les i treu-los el cor.Semblaran moltes, però escolta la veu de l'experiència: quan les possis al foc perdran tota l'aigua i quedaran reduïdes a... res
I com pots imaginar, la cara a pena vé perquè jo només en vaig posar 4.
Posa la mantega en un caçó prou gros com perquè després t'hi càpiguen totes les endívies. Desfes-la fins que comenci a quedar marró.
Afegeix-hi les endívies i dora-les per banda i banda. Tira-hi un pessic de sal i pebre.
Barreja el sucre amb aigua fins que es dissolgui i afegeix-ho a les endívies.
Tapa-ho i deixa que vagi coent a foc lent fins que quedi tot ben reduit.
Com que el procés de caramelitzar les endívies portarà una mitja horeta, ha arribat el torn de treure la pell i desossar els confits.
Quan tinguis la carn de la primera cuixa tallada a tires, vés a controlar les endívies, que no es cremin. Dóna'ls una volta.
Aprofita també per posar a preescalfar el forn a 180 ºC.
Quan acabis amb la segona cuixa, les endívies ja estaran caramelitzades.
Agafa una plata rodona que pugui anar al forn (la típica de fer Quiche Lorraine) i posa les tires d'endívia caramelitzada de manera que cobreixin tota la base.
Posa-hi el confit a sobre, ben repartit, i salpebra.
Tapa-ho amb la massa d'empanada i col·loca les vores per dins, envoltant bé el confit i les endívies.
Suca un pinzell al carmel que ha quedat a l'olla i pinta la massa.
Posa-ho al forn uns 30 minuts, o fins que la massa es vegi dauradeta.
Un cop fet, amb compte de no cremar-te, posa un plat prou gros sobre la tarta i dóna-li la volta: la massa ha de quedar a baix i l'endívia a dalt.
A la foto es veu que em falta endívia, però tot i així el resultat va ser excel·lent. Amb 6 endívies serà la bomba!
Ah! I abans no me n'oblidi: no m'agrada l'endívia. És... amargant... beeeggggs! Però cuita (i a sobre caramelitzada!) perd totalment l'amargor i dóna un joc molt especial a aquest plat.
Quan vaig veure aquesta recepta a Food Addict no em vaig poder estar d'adaptar-la. Espero que facis com jo i li donis una oportunitat!
