Venezia, capital del Véneto, ciutat dels canals, …un bon destí per passar unes hores relaxades, sense el soroll del trànsit ni de gent, menjar bona pasta al dentte i veure bons expressos i capuchinos.
Vam travessar el Gran Canal uns quants cops amb traghetto, unes góndoles que per 50 cèntims et passen d’un costat a l’altre del canal, i has d’estar dret, aguantant l’equilibri, molt divertit. L’opció econòmica de les góndoles.
L’hotel, Allogi Sardegna, al barri del Cannaregio, va ser un encert, una pensioneta de 5 habitacios amb encant, on fins i tot la mestressa et porta l’esmorzar al llit, i al costat d’un dels bars de tapes i vins de moda, el Paradiso Perduto.
A Cannareggio – Castello vam disfrutar de la tranquilitat d’Il Ghetto, el barri jueu, i d’unes copes de vi als bars de Fondamenta Misericordia; a San Marco, com no, veient la piazza, el campanile i la basílica; al Dorsoduro vam veure de la vida dels italians al Campo de Santa Margherita, i després vam anar passejar fins la punta de la Dogana per veure San Marco des d’un altre punt de vista; i a San Polo i Santa Croce vam trobar botigues curioses, vam comprar parmiggiano regiano al mercat de Rialto i vam intentar fer alguna foto entre la marabunta de gent al pont de Rialto.
48 hores per poder passejar per tots els carrers, culs de sac i canals, i fins i tot anar a l’illa de Burano, l’illa que té les cases de colors, amb el vaporetto, passant per davant del cementiri.
Fora de San Marco, plena de turistes, pots trobar carrerrons oblidats, canals silenciosos i tratories i osteries amb encant. L’únic problema ha estat el mal de peus 
Filed under: Europa
