25/04/2011 - De Catània a Palerm: costa jònica i tirrena
19/04/2011 - Agrigento i Siracusa
14/04/2011 - Propera parada, Sicília!
01/01/2011 - Sintra
Sintra és un petit paradís, amb un microclima fresc i humit, ple de boscs, jardins, castells i palaus, a 40 minuts en tren de Lisboa.
La primera parada la vam fer al palau i jardins de Pena, que contràriament al què sembla pel nom, és espectacular, ple de plantes tropicals, llacs amb ànecs i cignes, miradors, … un lloc perfecte per perdre’s un parell d’horetes.
A 10 minuts caminant, vam trobar les runes del castell del moro, i allí vam agafar un bus cap a Sintra-Vila, plena de mansions amb tons pastel i coronada pel Palau Nacional. Allí volíem visitar la quinta da regaleira, pero estava tancada i ens vam haver de contentar amb veure-la entre les portes, va ser una llàstima.
I fins aquí la nostra estada a Portugal, perquè després ja vam tornar a Lisboa per agafar un vol cap a casa. El raïm de cap d’any ens el vam menjar entre camioners a l’àrea del Penedès.
Filed under: Europa
31/12/2010 - Lisboa
Un dia i mig a Lisboa dóna per molt, encara que sigui sota la pluja. Vam arribar d’Oporto cap al migdia i, com no, vam anar a menjar bacalhau, feijoada i altres plats típics a la zona de Marqués de Pombal, prop del Residencial Dublin, el nostre hotel; aquest viatge és quasi més gastronòmic que cultural.
Per la tarda ens vam dedicar a passejar pels barris de baixa, rossio, alto i chiado, tot a peu, i vam acabar reventats!
L’endemà vam comprar un bono de transport per tot el dia i vam agafar el famós tranvia 28, que puja pel castello fins a Graça, i d’allí vam anar baixant, sota la pluja, això sí, fins a l’Alfama, un barri amb els carrers molt petits i empinats, molt curiós. Diuen que si vols anar a escoltar fados és aquí on s’ha d’anar.
Després de dinar vam agafar el bus 28 cap a Belém, el lloc on vam trobar més turistes. Després de veure el monasterio de los Jerónimos i la torre de Belem, vam pujar al monumento a los descubrimientos, que té una vista espectacular. Vam acabar la visita disfrutant com a crius amb els pastéis de nata, els pastels de Belem, a la Antiga Confeitaria de Belém, com diu la Lonely vam arribar a “un nirvana azucarado”.
Per la tarda, abans de sopar, volíem anar a fer uns vinets però va ser impossible trobar un local que no fos un restaurant o una pasteleria … no els deu agradar massa als lisboencs.
Avui marxem a la nit, i, aprofitant que per fi sembla que la pluja s’ha oblidat de nosaltres, anem a passar el dia a Sintra.
Filed under: Europa
09/12/2010 - Quatre dies pel Regne Unit
L’últim cap de setmana de novembre havia de ser un cap de setmana tranquil, amb unes amigues, a Edinburgh, una ciutat de conte, amb el castell, el palau, els carrers de l’old town, … i les 1000 llegendes de la ciutat, i va acabar sent un cap de setmana de quatre dies pel Regne Unit degut a la neu. L’old i la new town, que van ser les zones que amb dos dies vam tenir temps de veure , van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1995.
El dissabte a les 11h vam tenir la sort de trobar un tour gratuït a la Royal Mile, en castellà, per l’old town, així vam poder veure: el castell (era un dia que la visita era guiada, tot i que no vam tenir temps d’entrar), la catedral de Saint Giles, els carrerons (“close” o “wind”), la Royal Mile, que uneix el castell amb el palau de Holyroodhouse i el parlament, el Grassmarrket, amb les seves tavernes, Victoria Street ,el monument a Walter Scott amb el mercat de Nadal i la pista de gel que hi havia als peus, … i escoltar el munt llegendes i curiositats de la ciutat: els bars on J.K. Rowling va escriure els llibres de Harry Potter, la hisòria del gos Greyfiars Bobby, els noms dels bars de Grassmarket, … Va ser una llàstima no trobar hora per visitar el Mary King’s Close.
L’Apartament, al Ballantrae Hotel, el teníem a la New Town, darrera Princess Street. La New Town, construida al segle XVIII, és totalment el contrari de l’old town, una zona construida de manera ortogonal, amb jardins entre mig, i molt tranquila, excepte les zones més comercials de George i Princess Street.
El diumenge, després de les últimes compres i més visites (Princess Street, el parlament, el museu … ), convençudes de marxar, vam fer el que ens pensàvem que seria l’últim dinar a Edinburgh al A room in the town, … però no, estava nevant com mai es veu que ho havia fet i ens van cancel·lar el vol, i aquí va començar l’odissea del retorn …
No vam trobar vols per l’endemà (o eren impagables), i, com que tampoc era segur que l’aereoport estigués obert, vam decidir agafar un tren fins a Londres a primera hora, a les 7h (5 hores), el dilluns. Al tren, gràcies a l’ajuda d’alguns viatgers que ens van deixar un portàtil i un IPad amb connexió a Internet, vam trobar un vol pel dimarts a la tarda London-Girona, per tant, teníem 24 hores per donar un tomb per la City
Un cop instal·lades a l’hotel Balmoral, un hotelet a Sussex Garden Street, portat per una gallega molt peculiar, i havent dinat un fish and ships al The Victoria Pub, vam posar-nos “manos a la obra”: la tarda per Oxford Street i Carnaby Street i el dimarts pel matí cap a Picadilly Circus i el Big Ben, no sigui dit que no tinguéssim la foto del mític rellotge! I per la nit, a veure el 5-0 del Barça-Madrid!
Tot que va començar a nevar fort, de fet, 5 hores després de marxar cap a Girona, van tancar l’aeroport, vam poder marxar de Gatwick a les 15h … tot i l’enrenou dels avions i dels transports, van ser quatre dies per riure molt 
Filed under: Europa
22/11/2010 - Una escapada a Estocolm
Stockholm, a la tardor és gèlid, una mitjana de 2º, i no veus el sol en tot el dia, tot i que és millor que a l’hivern, que poden arribar a -20º, però té l’encant de veure la ciutat amb els preparatius del Nadal (il·luminació, mercats, …). Una ciutat perfecte per un cap de setmana o tres dies. Ryan Air vola des de Girona fins a Svanka, a 100 km d’Estocolm, 1h 20 minuts de bus.
L’hotel, on vam estar és el Rex Petit, al centre, té unes habitacions minis, semblats a uns camarots de vaixell, sense finestra, però amb tot allò que puguis necessitar, i molt cèntric, a 10-15 minuts caminant fins el centre.
Amb un dia i mig vam poder visitar el centre i el casc històric, amb més bon temps haguéssim vist més coses, però amb el fred vam haver de fer algunes parades als centres comercials o als cafès per calentar-nos. Stockholm és una ciutat feta d’illes.
L’illa de Gamla Stan és el centre històric, un conjunt de carrerons empedrats, a l’estil medieval, molt ben conservat, perfecte per passejar. També hi ha el palau reial, on a les 12h es pot veure el canvi de guàrdia, i el Marten Trotzigs Gränd, el carreró més estret i empinat de la ciutat, amb 39 esglaons i 90 cm d’amplada. Vam trobar, també, un mercat de Nadal.
L’illa de Söderman, una zona residencial, sota Gamla Stan, té una vistes espectaculars de la ciutat des de Blecktornsgränd. En aquesta zona, plena de cafès, vam dinar.
Al centre, vam veure les Kungstornen (torres del rei) a Kungatan, l’observatori, la biblioteca pública central, la Segels torg, la plaça central, de dos alçades, amb un obelisc de vidre que s’il·lumina per la nit, el mercat de Höterget, on venen verdures i flors, l’ajuntament, on el 10 de desembre donen els premis nobel, i molts centres comercials.
Vam sopar al restaurant Storstad, al centre, on vam provar els plats típics: arengades i mandonguilles, i la cervesa sueca, res de l’altre món, a un bar de rock dur, l’Anchor Pub; allí vam veure una combinació curiosa, roquers amb una taula de pocker, amb cuprier inclòs.
Volíem fer també una passejada per l’illa de Djurgarden, que és un parc natural, però la veritat és que feia massa fred i vam deixar-ho córrer.
Filed under: Europa
25/05/2010 - 48 hores a Venezia
Venezia, capital del Véneto, ciutat dels canals, …un bon destí per passar unes hores relaxades, sense el soroll del trànsit ni de gent, menjar bona pasta al dentte i veure bons expressos i capuchinos.
Vam travessar el Gran Canal uns quants cops amb traghetto, unes góndoles que per 50 cèntims et passen d’un costat a l’altre del canal, i has d’estar dret, aguantant l’equilibri, molt divertit. L’opció econòmica de les góndoles.
L’hotel, Allogi Sardegna, al barri del Cannaregio, va ser un encert, una pensioneta de 5 habitacios amb encant, on fins i tot la mestressa et porta l’esmorzar al llit, i al costat d’un dels bars de tapes i vins de moda, el Paradiso Perduto.
A Cannareggio – Castello vam disfrutar de la tranquilitat d’Il Ghetto, el barri jueu, i d’unes copes de vi als bars de Fondamenta Misericordia; a San Marco, com no, veient la piazza, el campanile i la basílica; al Dorsoduro vam veure de la vida dels italians al Campo de Santa Margherita, i després vam anar passejar fins la punta de la Dogana per veure San Marco des d’un altre punt de vista; i a San Polo i Santa Croce vam trobar botigues curioses, vam comprar parmiggiano regiano al mercat de Rialto i vam intentar fer alguna foto entre la marabunta de gent al pont de Rialto.
48 hores per poder passejar per tots els carrers, culs de sac i canals, i fins i tot anar a l’illa de Burano, l’illa que té les cases de colors, amb el vaporetto, passant per davant del cementiri.
Fora de San Marco, plena de turistes, pots trobar carrerrons oblidats, canals silenciosos i tratories i osteries amb encant. L’únic problema ha estat el mal de peus 
Filed under: Europa
