En començar 2010 em vaig preparar una llista de lectures. N'anomenava el "
repte 2010"...
Veient la quantitat de llibres que han arribat a llegir alguns bloggers em sento una veritable
piltrafilla. Però em dono per satisfeta: he llegit més llibres dels que havia previst inicialment... clar, després arriba Sant Jordi i se'm trenquen tots els plans!
En el següent post us mostro la llista de
llibres que m'he llegit i els que han quedat a la cua. El repte pel 2011 seria no només llegir-los, sinó també fer-ne els
ex-libris al blog!
Des que vaig pispar la màquina de fer pa a ma mare (ei, que no la feia servir, ella!!) he fet un munt de pans: tipus brioche, pa de motlle, de llet, de mantega, amb diferents tipus de farina... però cap em deixa fer tantes variacions sense donar-me maldecaps com la base del pa d'oli. Hi puc afegir les llavors que vulgui, les herbes que vulgui, pipes, fruites, etc... que sempre queda bé! I aquesta d'avui és la variació que he preparat especialment pel
World Bread Day.
Aquest pastís va ser tot un descobriment. Gasta un munt d'ous, però és tan bo... La recepta la vaig adaptar molt lleugerament de
Menu turistico.
Ara que quasi s'acaba la temporada de carxofes, comparteixo una recepta que fa setmanes que ma mare em demana. No té cap misteri, però sí un gran sabor.
Amb els companys de feina cada any ens proposem que el
sopar de Nadal (sí, vaig mooooooolt tard, ja va quedar clar ahir) tingui alguna coseta més que només zampar. Fem el què n'hi ha qui en diu "
teambuilding". Nosaltres simplement ens ho passem bé, ja sigui passejant per la muntanya, corrent amb karts o
cuinant-nos un sopar brasiler.
Sí, sí, cuinant-nos el sopar he dit!
Aquest any vam reservar un "sopar-taller" a
Mescladís, el projecte d'integració cultural mitjantçant la cuina de la
Fundació Ciutadania Multicultural. Us recomano visitar el projecte i animar-vos a fer algun dels seus tallers.
Avui he anat a passar el dia a casa mons pares. Ma neboda, que té 4 anyets i està feta tota una xef en potència, tenia ganes de fer galetes.
Aquí tens la recepta que hem fet: és ben senzilla i la part més pesada (tallar les peces) passa ràpid si tens un munt de formes divertides de coloraines i dos nebots disposats a prendre-s'ho com un joc.