L’última dia que vam tenir cotxe el vam aprofitar per anar fins a la zona més oriental de l’illa i al Curral das Freiras, al centre. Curral das Freiras és un poble que està baix una depresió, el poble en … Continue reading →

Llogar un cotxe per Madeira ha estat tot un encert, tot i que alguna carretereta fa tanta pujada que no es pot passar de la segona marxa, no és complicat recórrer l’illa, entrar i sortir de Funchal ja és una … Continue reading →

Funchal, la capital de Madeira te dues parts ben diferenciades, la dels hotels, a Lido, que sembla qualsevol poble turistic de platja, ple de torres d’hotels i bars per guiris, i la zona del poble, bastant ben conservada. El centre … Continue reading →

Oporto és una ciutat plena d’edificis abandonats i decadents, i és una llàstima, en els seus bons temps devia ser espectacular.

L’hotel, Pao de açucar, una mica decadent també, el teníem prop dels Aliados, una avinguda que és una de les artèries de la ciutat, amb l’ajuntament a un costat i l’estació i la Torre dos Clérigos a l’altre banda. Després de pujar els 225 graons de la torre hi ha unes vistes espectaculars de la ciutat.

Al darrera, pels carrers de galeria de Paris i rua dos reis, hem trobat locals curiosos per anar a prendre algo a les tardes, i la livraria Lello, un lloc perfecte per fer un kit kat de la pluja que ens acompanya cada dia.

Per sota hi ha el barri de la Ribeira, a la riba del Douro, amb els carrers adoquinats que pugen i baixen, ple d’esglesies, mercats de ferro i edificis històrics amb les façanes cobertes de ceràmica blanca i blava, és el barri més pintoresc de la ciutat. Aquí ahir vam tastar, a un mini restaurant del carrer São Nicolau, dos dels plats típics: el bacalhau i el polvo de arroz (pop amb arroz).

Passat el pont de Dom Luis I, fet per l’Eiffel, al s. XIX, hi ha el poble de Vila Nova de Gaia, on hi ha les bodegues que fan vi d’Oporto, un vi molt dolç que, per cert, no ens ha emocionat. Allí vam visitar, i tastar els vins, de les caves Sandoman. Des d’aquesta vila hi ha una de les millors vistes d’Oporto.

A l’oest d’Oporto, a la Cervejeria Galiza, vam tastar un altre plat típic, les francesinhes, un entrepà amb embotits i salsitxa, cobert de formatge fos i amb una salsa, de no sabem què … molt lleuger, vaja. I vam aprofitar per visitar la casa de la música, un espectacular auditori contemporani.

Avui, de bon matí, hem agafat un tren cap a Lisboa (3h).