Barcino és un mal intent de convertir la Barcelona més antiga en reclam de bestseller. Ni la novela enganxa ni és històricament interessant.Treballo a Barcelona, al casc antic, m'agrada passejar-me pels racons amb més història de la ciutat i veure més enllà de les pedres.
M'agrada la Història i aprofito qualsevol ocasió per submergir-me en un bon llibre ambientat en qualsevol altra època.
Quan vaig veure anunciat aquest llibre enseguida em va cridar l'atenció. Història, Barcelona, una zona que em conec,... Tot i així m'hauria d'haver frenat tot el bombo que li donaven pels volts de Sant Jordi (per cert, va ser un dels llibres més venuts)...
Potser és que estic acostumada a llegir llibres del nivell dels de Colleen McCullough o amb ganxo com els de la saga d'en Marco Didio Falco, però aquest llibre em va decebre i molt.
La contraportada ens ven una història que encara estic intentant trobar:
"Una novel·la carregada d'acció i emocions: una lectura trepidant que transportarà el lector a l'apassionada Barcelona romana i que ens descobrirà els secrets més íntims d'un personatge que va lluir amb orgull el nom de la seva ciutat per tot el món."
Ja només començar em vaig adonar que hauria de rebaixar les expectatives o em fotria una bona clatellada. Vaig intentar agafar-lo amb una nova perspectiva: va, una novel·leta ambientada a Barcelona... Però és que era insuportable!
Els personatges són desagradables i massa plans en una trama que intenta ser de telenovel·la i encara gràcies si es queda en conversa de perruqueria.
El protagonista és infumable i repelent, tota l'estona justificant-se i reafirmant com n'és de bo amb contrapossició al seu antagonista.
La trama és previsible, avorrida, passa lentament i s'intenta donar una falsa emoció a situacions que no en tenen.
I finalment la redacció... és tan forçada i pedant. Per què alguns autors catalans tenen la necessitat d'utilitzar paraules que ja ningú fa servir quan escriuen, quan això tampoc aporta res al text? Val, no dic que els personatges hagin de parlar amb col·loquialismes actuals... però la redacció general, cal que sigui tan recarregada i plena de floritures? I no m'estic referint a les expressions llatines, que entenc que hi siguin pel context de la història.
Per exemple, ja només començar:
"Al segle II dC, Barcino era una colònia romana que creixia amb puixança a l'ombra de Tarraco...".
Un fragment a l'atzar:
"Quan en vaig ser conscient, vaig donar les ordres pertinents perquè a la cuina s'esmercessin a fer-li les menges més apetibles, però res no li venia de gust. El guisat d'oca encebada, pel qual abans es delia, li provocava més fàstic que desig".
"Trepidant" deia la contraportada... el més trepidant que hi havia eren les meves ganes per acabar el llibre d'una vegada.
Ah, i el mapa de la segona pàgina està equivocat...
Sobre gustos no hi ha res escrit, i n'estic segura que hi ha qui considera que aquest és un bon llibre. Però no és el meu cas, i per aquesta raó no el recomanaré i dubto que el recordi gaire més temps.
El que més greu em sap és que la història prometia i jo em vaig deixar enredar quan me "la venien"... potser si no m'haguessin intentat col·locar el que no era, no m'hagués acarniçat tant amb aquesta crítica i l'hagués comentat com un llibre més dels que passen per les meves mans.
Títol: Barcino
Autor: Maria Carme Roca
Editorial: Columna
Pàgines: 334
Link: http://www.mcarmeroca.com/
Rating:
