Shanidar

Titular notícies
Què diuen els meus amics?

La gent del mont Meru

Dissabte 7 Agost 2010


Jambo!

com que teniem dos dies vam decidir canviar una mica el xip i fer un dels programes de turisme cultural, es a dir, que un local ens porti a donar un tomb pels pobles per poder coneixer la cultura i veure com viuen, i vam decidir la zona del Mont Meru, aixi doncs, ens hem passat dos dies voltant pels pobles de la falda del Mont Meru.

Ha estat tota una experiencia, en Amos ens va portar a dormir a la casa rural de la seva mare, la Mamma Christina, alli hem comencat a veure com de complicat es el protocol tanza, et diuen “Karibu” (benvingut) per tot i has de respondre “Asante” (gracies), “Jambo” per dir hola de tu a tu pero no a una persona mes gran, has de donar la ma quan et presenten a algu o el tornes a veure i pots estar estona amb les mans juntes, quan arribes a un lloc has d’estar uns cinc o deu minuts tenint una conversa de cortesia, etc. La casa de la Mamma estava molt be i ens va fer un sopar tipic tanza, estofat, arros, fesols, espinacs, pa chapatti i una sopa de banana amb brou, vaja, ens va afartar.

El seu fill Amos ens ha portat pels camps de bananes, cafe, a veure una cascada a la falda del mont Meru, en canoa pel llac Duluti, … no hem parat! pero el que ha estat mes divertit ha estat la gent, nomes sentiem “mzungu” que vol dir blanc, i els nens petits no paraven de seguir-nos i fer-nos bromes, fins i tot aquest mati els hem tingut penjats de les mans … fins que els hem donat galetes .

Hem tornat amb Matatu (minibusos autoctons), tota una altra experiencia!


Filed under: 2010 Kènia i Tanzània


Més sobre...: 2010 , Kènia , i , Tanzània
hatshet
blog comments powered by Disqus
Últim a Què diuen els meus amics?