Qui hagi llegit John Irving sap que les seves novel·les no són mai, d'entrada, fàcils. Has de fer-te amb els personatges i contextes mica en mica, fins que t'agafen i aleshores ja no et deixen marxar. Els fans d'Irving ho són de totes totes, però també són molts els lectors que acaben abandonant.Fill d’un organista que un dia va deixar la seva família per dedicar-se a la música, Jack Burns creix rodejat e influenciat per les dones. Elles l’ajuden a descubrir els plaers de l’erotisme i la sensualitat, però també la seva vocació: la interpretació. Jack es converteix en actor i aconsegueix fer-se un forat a Hollywood. Però l’ombra del pare absent el persegueix i l’impulsa a emprendre un llarg viatge per Europa.
Vaig descobrir Irving en llegir Príncipes de Maine, reyes de Nueva Inglaterra (The cider house rules, però no us deixeu enganyar per la -mala- adaptació cinematogràfica que van fer-ne). El llibre, una edició de "butxaca" de Tusquets, va caure a les meves mans gairebé de casualitat i vaig començar a llegir-lo sense ganes... però la veritat és que no podia deixar-lo. Al final en vaig quedar tan atrapada que, tot i sabent que no me'l rellegiria mai, malaguanyat esforç, s'havia convertit en un dels meus llibres preferits. El recomano sempre a tothom que em demana per un bon llibre amb moltes pàgines... però sempre amb l'advertència que no desesperin. Les novel·les d'Irving sempre tarden una estona en arrencar...Crec que és per aquest mateix consell que li vaig donar tal vot de confiança a Hasta que t'encuentre.
A diferència de Príncipes de Maines, reyes de Nueva Inglaterra, aquest feia temps que m'atreia. Sempre el buscava a les llibreries, en una versió que no fos de tapa dura: les seves mil i pico pàgines me'l convertirien en una càrrega que acabaria abandonant com he fet amb Los Pilares de la Tierra. Quan vaig trobar la versió de la col·lecció Fabula no ho vaig dubtar ni un moment, i me'l vaig comprar reservant-me'l per un moment que em permetés moltes hores de lectura. Aquest moment havia de ser el viatge d'aquest estiu cap a Perú i Bolívia, amb un munt d'hores de bus que s'havien d'amenitzar d'alguna manera...
La realitat va ser que per poques distraccions que hi hagués en aquests trajectes, alguns en veritables guagües dignes d'oblidar, sempre n'hi havia alguna de millor que agafar "el totxo".
De fet, la sensació final és que l'autor ha intentat allargar el xoriço encara més, obrint noves trames cap a la segona meitat del llibre de les quals es podria prescindir... o potser és important posar-les, però la forma d'introduir-les i deixar-les... no sé, vaig acabar amb la sensació d' història en construcció. Diuen que té notes autobiogràfiques del propi Irving, així que ja seria això, i que per molts anys duri.
Donat el vot de confiança a l'Irving que admiro vull pensar que és l'efecte que buscava i, tot i que no m'hagin agradat les formes, se li ha de reconèixer el mèrit.
El recomanaria? No ho sé. M'ha agradat... però m'ha costat molta paciència acabar-me'l i més d'un cop he hagut de desistir deixar-lo tirat enmig dels Andes, que ja em pesava prou la motxil·la sense ell!
Si tens paciència, temps i ganes, endavant. Sinó... segur que trobes llibres millors.
Títol: Hasta que te encuentre
Autor: John Irving
Editorial: Tusquets, col·lecció Fabula 276
Pàgines: 1022
Link: http://www.john-irving.com
Rating:
