NO TOQUIS LES AGULLES. DOMINA LA TEVA CÒLERA. NO T'ENAMORIS MAI. LA MECÀNICA DEL COR EN DEPÈN.
Durant la nit més freda del segle XIX neix a Edimburgh Jack, el fràgil fill d'una prostituta. El bebè neix amb un cor dèbil i per salvar-lo li col·loquen un rellotge de fusta al qual haurà de donar corda tota la seva vida. La pròtesi funciona i en Jack sobreviu, però ha de respectar una regla: evitar tot tipus d'emoció que pugui alterar el seu cor. Res d'enfadar-se i, sobretot, res d'enamorar-se. Però Jack coneix a una petita cantant d'ulls grans, Miss Acacia, una jove andalusa que posarà a prova el seu cor. Per l'amor que sent per la jove, Jack es llançarà a una aventura quixotesca que el portarà d'Edimburgh a París, als carrers de Granada, fent-lo conèixer les dolçors i les dureses de l'amor.
Quan ja el tenia entre les mans, però, en vaig veure la versió francesa en butxaca. La portada no és ni molt menys bonica, però sempre que puc intento llegir els llibres en l'original, i en francès no sempre m'és fàcil trobar històries que em vinguin de gust. Aquesta a més, curteta i amb un to innocent, semblava senzilla de llegir.
No em vaig equivocar en l'elecció. Aquest conte per adults, bonic, innocent i surrealista, és una poesia gòtica de poc més de 100 pàgines. En un parell de dies (aix, és que en francès no vaig gaire ràpida) el tenia acabat: si el llegeixes, comença'l quan sàpigues que tens temps lliure perquè te'l voldràs acabar en una tarda.
La novel·la té el to màgic, dolç i cruel, de les pel·lícules de Tim Burton. Mentre el llegia em venien flashos dels personatges esperpèntics d'Eduardo Manostijeras o Nightmare before Christmas, aquelles criatures innocents i encantadores però al mateix
temps traumatitzades i fosques. Era inevitable no recordar el poemari del director de Big Fish, The melancholy death of Oyster boy and other stories (altament recomanable en la seva versió original). Més enllà del rebuig per aquells qui són diferents, però, La mécanique du coeur ens explica una història sobre l'excés d'amor en totes les seves facetes.Tot i això, la veritat és que en el fons és una història massa plana que, sense entrar massa en les complexitats psicològiques de personatges així, perd una oportunitat de ser una gran obra. En qualsevol cas, la narrativa té el seu encant i tot el què perd ho guanya convertint en poesia agredolça el que inicialment només esperava que fos una novel·la curta.
D'altra banda, La mécanique du coeur no acaba aquí. L'autor, Mathias Malzier, que també és cantant del grup Dyonisos, n'ha fet la banda sonora (preciosa, com el llibre) i actualment escriu el guió que la productora de Luc Besson portarà a la gran pantalla. I si no pots esperar, de moment en pots veure l'espectacle de titelles.
Cal llegir-la com el que és: una faula per adults de gran imaginació.
M'ha agradat molt i la recomano, però entendria que no agradés a tothom i que algú que s'hi acosti amb expectatives (ja no masses) el trobi decevedor.
Títol: La mécanique du coeur / La mecánica del corazón
Autor: Mathias Malzier
Editorial: J'ai lu / Random House Mondadori
Pàgines: 156
Link: http://www.lamecanicadelcorazon.com/
Rating:
